Cellers a Gard
Gard: les vinyes entre les Cevenes, el Roine i la Camarga
El Gard és el departament més oriental d’Occitània. Les seves vinyes s’estenen des dels primers contraforts de les Cevenes, al nord-oest, fins a les ribes del Roine, a l’est, i els estanys de la Camarga, al sud. Entremig, la garriga, les alzines i els pobles de pedra clara al voltant de Nimes i d’Uzès formen un paisatge molt mediterrani, escombrat pel mestral.
El departament és a la unió de dues grans zones vinícoles: la vall del Roine, a la riba dreta del riu, i el Llenguadoc, a l’oest. D’aquí ve la seva diversitat: en una hora de cotxe es passa dels còdols rodats de Lirac als sòls calcaris de la Vaunage o a les pissarres de les Cevenes.
Les denominacions del Gard
- Côtes du Rhône del Gard: al llarg del riu, Côtes du Rhône i Côtes du Rhône Villages, alguns dels quals, com Laudun o Chusclan, porten el nom del poble a l’etiqueta.
- Lirac i Tavel: dos crus veïns, davant de Châteauneuf-du-Pape. Lirac elabora vins dels tres colors; Tavel és l’única denominació de la vall del Roine que només produeix rosat.
- Costières de Nîmes: al sud de Nimes, terrasses de còdols rodats que baixen cap a la Camarga.
- Duché d’Uzès: una denominació recent al voltant d’Uzès, en negre, rosat i blanc.
- Clairette de Bellegarde: una petita denominació de vi blanc elaborat només amb el raïm clairette.
- A l’oest, l’AOP Languedoc cobreix els voltants de Sommières, i la denominació Pic Saint-Loup s’estén a alguns municipis del Gard: és el cas de Corconne, on el Mas Picas conrea les seves vinyes en ecològic.
Les IGP Cévennes, Gard, Coteaux du Pont du Gard i Pays d’Oc completen el panorama. Molts vinyaters ecològics o naturals hi classifiquen una part de les seves cuvées, o les treuen com a Vin de France: l’absència de denominació a l’etiqueta no diu res de la qualitat del vi.
Vinyaters ecològics, biodinàmics o naturals
A prop d’Uzès, el Clos de la Garriguette conrea deu hectàrees en agricultura ecològica, en Duché d’Uzès i en IGP Cévennes. A Valliguières, no gaire lluny del Pont du Gard, el Domaine du Petit Oratoire ha recuperat velles vinyes de carinyena i garnatxa, certificades Demeter, per fer vins naturals sense additius. A La Bastide-d’Engras, les monges ortodoxes del Monastère de Solan treballen la vinya en ecològic des del 1992.
A la Vaunage, a Calvisson, entre Nimes i Montpeller, el Domaine de l’Escattes té la certificació ecològica des del 2013. Més al nord-oest, a Bragassargues, a prop de Quissac, hi ha el Château de Roux. A la riba dreta del Roine, a Roquemaure, el Château de Clary, ecològic certificat des del 2019, és veí del Château Boucarut, que treballa 20 hectàrees en Lirac, Tavel i IGP Coteaux du Pont du Gard. El Domaine La Lôyane, a Rochefort-du-Gard, també conrea parcel·les de Lirac i de Tavel.
Organitzar la visita al Gard
Nimes i Avinyó són les dues portes d’entrada a la zona vinícola. Des d’Avinyó, Lirac, Tavel i Roquemaure són a uns vint minuts, a l’altra banda del Roine. Uzès, amb la seva place aux Herbes i el mercat del dissabte, es combina fàcilment amb el Pont du Gard, Patrimoni Mundial de la Unesco, i els cellers dels voltants. Les Costières i la Vaunage es visiten des de Nimes, en direcció a la Camarga o a Sommières.
Els cellers solen ser petites explotacions familiars: demaneu cita abans d’anar-hi, sobretot durant la verema, de finals d’agost a principis d’octubre. Per continuar el viatge, el Llenguadoc i la vall del Roine reuneixen els altres cellers de la regió.